Mirar enrere significa veure la lluita de la meva àvia. Mai va saber llegir ni escriure. La meva àvia va decidir emigrar, al costat dels seus quatre fills, de Velefique, al poble que la va veure néixer a Almeria, a la ciutat de les llums. Em parlava moltes vegades d’aquell primer viatge ple de penúries, quan els sis van arribar a París en un d’aquells cotxes de la postguerra espanyola.
Tota la família vivia en una porteria, on la meva àvia es guanyava el pa netejant escales per la burgesia francesa dels anys 60. El meu avi treballava a la Renault, aprofitant l’apogeu de la industrialització de l’època.
La meva àvia va dedicar la seva vida a què els seus fills tinguessin un futur millor, més just, amb major benestar, i ho va aconseguir. D’ella, sense dubtar, he heretat el meu compromís progressista, la meva vocació social, dedicar la feina a millorar la qualitat de vida de les persones.
De la meva mare he après l’amor incondicional, l’amor sense demanar res a canvi, a arribar a tot, a ser fort, positiu, optimista i mirar sempre endavant. Va passar la seva infància i adolescència a París, en una família humil i migrant, fins a traslladar-se a Lloret de Mar amb 22 anys. Aviat es va implicar en l’assessoria d’autònoms i de petites empreses del poble al costat del meu pare.
Les meves arrels també em porten a la Serra de Jaén, d’on va emigrar el meu pare al costat dels seus a la recerca de noves oportunitats. Van compaginar el treball del camp a l’hivern amb la temporada turística de Lloret de Mar durant l’estiu, fins que van decidir instal·lar-se aquí definitivament. Emprenedor precoç, honest, treballador incansable i humil. Vaig créixer veient-lo implicat en l’associacionisme sense ànim de lucre, en la direcció del Club Futbol Sala Lloret on va estar molts anys.
Al meu germà li dec innombrables moments de felicitat i d’aplanar el camí per a fer tot el que m’han deixat fer. Ser germà menor té els seus avantatges.
He nascut, he crescut i tota la meva vida ha girat entorn de Lloret de Mar. Sempre he treballat pel poble, per la seva gent i ara vull continuar treballant per Lloret de Mar.
Sempre he estat un nen d’esplais, de jocs de taula, rol i estratègia com Warhammer i mediocre jugador de futbol sala i pitjor tenista. Que algun dels seus dos fills no fos Pelé és un somni frustrat del meu pare, el meu germà es va acostar més que jo, i amb això ja ho dic tot.
Sóc aficionat a l’esport i a la lectura, que arriba de cop a la meva vida quan començo la Universitat i descobreixo la meva passió per devorar llibres.
Si alguna cosa m’identifica, és el meu vincle amb els esplais. Vaig ser monitor, on vaig descobrir una altra de les meves grans aficions, o gairebé podria ser una obsessió, organitzant activitats d’educació no formal per a nens, nenes i adolescents. Em robava moltes hores cada dia, a vegades més de les que disposava. Aquests van despertar en mi una consciència mediambiental i una implicació amb la sostenibilitat i respecte al medi ambient, tenint-los com un pilar fonamental en la meva vida i sent col·laborador amb Greenpeace des de fa anys.
Els que em coneixen acostumen a dir que el meu dia té més de 26 hores, tot i això, em falta temps per a poder fer tot el que vull. M’agrada la cultura, l’esport, gaudir d’un bon menjar, una xerrada atractiva i passar temps amb les meves amistats. La meva gran passió és la lectura, i cada vegada que aconsegueixo una estona l’inverteixo a llegir. La naturalesa és connexió, per això no us estranyarà veure’m a la muntanya o passejant pel tranquil paratge de Sant Pere del Bosc.
Bona part de la meva vida ha estat vinculada a la gestió de grups de persones. Vaig estar monitor en l’esplai Dofins i al casal municipal Pere Torrent. Amb el temps vaig adquirir noves responsabilitats, passant de monitor a director del casal Pompeu Fabra. Allà em vaig veure en la tessitura de liderar un equip de persones, gestionar-lo, equivocar-me, establir relacions laborals i, sobretot, aprendre.
Vaig ser emprenedor precoç constituint una empresa de serveis públics educatius, socials i d’oci. Paral·lelament, vaig compaginar el meu treball com a gestor administratiu en l’assessoria Euroconta amb la gestió de serveis públics i la formació. Sempre he tingut clar que allò que més m’omple és la meva vocació social i tenir responsabilitats en gestions públiques.
Aquesta vocació i les meves inquietuds em van portar a mantenir el vincle amb els casals i esplais; a fundar el Consell Local de Joves de Lloret; a participar en els carnestoltes i a diferents associacions del poble.
L’any 2021 vaig iniciar un nou projecte de caràcter social com a consultor públic i gestor de projectes per a la UNESCO. Un projecte del qual m’enorgulleix haver format part, que m’ha donat una visió organitzativa i política més global.
Acadèmicament he anat de menys a més. Vaig passar de ser un adolescent molt més preocupat per implementar nous aprenentatges en els esplais i oblidar-se d’atendre a classe, a descobrir tot un món d’oportunitats i formació a l’arribar a Barcelona.
L’inici de l’etapa universitària es va convertir en tot un descobriment per a mi, amb ganes d’aprendre, llegir, formar-me, participar en debats i compartir coneixement amb les meves amistats. Aquells anys vaig descobrir la passió per gestionar equips, la filosofia, la política i la justícia social. No obstant això, la vida universitària no va poder allunyar-me de Lloret de Mar, on tornava cada cap de setmana per complir amb la meva tasca a l’esplai.
Aquests estímuls m’han atrapat fins el dia d’avui i no he sigut capaç d’allunyar-me de la formació acadèmica, de cursos, webinars, pòdcasts i tot allò que pugui aportar-me coneixement.
Sóc graduat en Relacions Laborals per la Universitat de Barcelona i formo part del Col·legi de Gestors Administratius. La carrera em va ajudar a comprendre que el més important en qualsevol entitat, pública o privada, és l’equip humà que forma part i les seves capacitats. Entre altres cursos i postgraus, he estudiat el postgrau en Lideratge i Governança local. Tot això m’ha proporcionat una sòlida formació com a consultor públic i privat, gerent i gestor administratiu.
He construït el que sóc a partir del meu treball, les meves arrels, l’aprenentatge, una evolució personal i una formació activa i participativa.
Amb el treball voluntari en els esplais de Lloret de Mar, he comprovat la importància del teixit associatiu municipal per millorar la cultura, la salut i l’educació, així com la necessitat de protegir i cuidar el medi ambient. L’activitat en el consell local de joves, m’ha ensenyat que la participació i l’empoderament de les persones ajuda a construir una societat sana i justa.
Acostumo a tenir debats amb el meu grup d’amistats plural, d’elles he pogut comprendre la importància de l’empoderament de la dona i la lluita per una societat justa, igualitària, amb les mateixes oportunitats i amb un compromís transversal contra el masclisme.
Amb la meva participació activa en ONGs per la cooperació al desenvolupament de Gàmbia, he vist de primera mà les injustícies globals, entenent que no es poden veure les coses des d’un únic prisma. La literatura també m’ha ajudat a entendre el món i la societat. Si el món fos just, jo no seria polític.
Vaig decidir participar amb el PSC a l’última legislatura a nivell local, on vaig aprendre considerablement, entre altres coses, com no s’han d’afrontar els reptes.
Sóc progressista de vocació, perquè la meva vida s’ha basat a estar vinculat a activitats per als altres. Sóc socialista de principis, per les meves arrels, perquè crec en el benestar social, en la millora de la qualitat de vida de les persones i un projecte modernitzador que no deixi a ningú enrere. Això no és només un ideal, sinó una convicció i una responsabilitat política, una manera de fer, treballar, escoltar i estar a la disposició de la població de Lloret de Mar.
Vull que aquest projecte sigui nostre. Un Lloret de Mar per tota la població. És el moment d’escoltar i treballar, de ser exigents, empoderar-nos, assumir responsabilitats i continuar el meu vincle social de la vostra mà. Sempre Lloret.